Just entrats al país, per una carretera com a mig fer (la nostra frase al cap dels dies era: “estan en ello”: tot està a mig fer o inacabat) trobem un caos de cotxes (Mercedes) i gent, i com sense voler, ens vàrem trobar aparcats en mig d’un no-res, en la seva Festa de la Mandarina. El país està ple de mandarines, tarongers, olivers… i tot és fruita tardorenca.
A prop de Sarandë vàrem estar en un “càmping” que una família de dos mestres tenen al seu jardí. La suma dels sous de la parella és de 600€, en un país on la benzina, per exemple val 1,40€/l/. Així doncs veiem com la majoria d’Albanesos es busquen la vida com poden, cullen mandarines, olives, obren al seu jardí “càmpings”… la majoría tenen més d’una feina.
Els veiem molt treballadors i laboriosos, és curiós veure com les cases i els jardins (en realitat hortets) estan molt arreglats i a fora no tenen ni carrers asfaltats o arreglats (fora de les grans ciutats, obvi).
La tragèdia del terratrèmol a Durrës i Tirana ens va agafar a mig viatge per Albània. La nostra idea era visitar ambdues ciutats, i veiem com vora nostre no paraven d’arribar al sud la gent que podia fugir d’allà, alguns ens mostràvem fotos de les esquerdes de les seves cases… i durant tres dies seguits no han parat les rèpliques, havien passat molta por.
Visitada Berat (patrimoni de la humanitat), encisadora ciutat interior a on la gent fa molta vida social al carrer i les terrasses estan plenes (cafè+got de raki= 1), a on volem pensar que se’n sortiran, perquè són treballadors i tenen un país ric i fantàstic, donem-los temps, i si podeu, aneu-hi. Propera parada: Brindisi, Itàlia. #paradatecnica. #CETTwanderlust #CETTalumni #albania #Berat #terratremol @ Albania
