Grècia
Fa uns quans dies que som a Grècia, primer de tot, hem gaudit estones de sol i temperatures suaus, fins i tot ens hem banyat a l’Egeu!. També ens ha plogut de valent, el novembre és el mes més plujós en aquests indrets.
Es nota per tot arreu que Grècia és un país amb problemes econòmics. Ens expliquen que tot i l’esperança que tenien amb l’Alexis Tsipras i el referèndum a on va guanyar el “No” a les retallades, anys després estan molt decebuts, cobren sous molt baixos (com els Búlgars, per exemple) però ho paguen tot a preu Holandès (a diferència de Bulgària).
Aixo provoca un èxode massiu de joves per la falta de futur del país.
Hem arribat fins a Kalamata que està al sud del Peloponès, el teníem com a l’objectiu més llunyà de la nostra ruta Europea tot recordant un viatge d’interail que va fer fa 37 anys la Genoveva amb l’enyorada Gloria Lladò.
El país és preciós, molt muntanyós i verd, vegetació exuberant, flors, tarongers i llimoners plens a vessar…, tothom està ara aquí collint olives, tota la península del Peloponès és un mar d’oliveres, i trigaran dies a collir-les totes, no hem vist i una màquina!, tot a mà, és a dir, a cops de bastó!
Escrivim això davant mateix de l’illa de Zacint, Zàkinthos segons ells. La veritat no sabíem ni que existia, però buscant una mica de info (de temps sí que en tenim!) la seva htistòria es remunta a les primeres edats del món Hel·lènic, se’n parla des del segle V abans de crist. Després de sobreviure a totes la baralles i vicissituds del món grec antic, va ser conquerida pels Romans el s II aC. Des de llavors i fins al 1864 (dos mil anys desprès) va pertanyent a: imperi Romà, a l’imperi bizantí, als venecians, als otomans, als russos, francesos i finalment anglesos fins a ser retornada per aquets últims als Grecs vint segles desprès! En fi, quin món!
Seguim camí cap a casa, ara un tros amb vaixell per saltar fins a Itàlia.
