Itàlia (I) i San Marino

Que dir d’Itàlia! Ens sentim com a casa, el paisatge, les ciutats, la gent, l’ambient… ens veiem similars.

Això si, tenen més esglésies que nosaltres, moltíssimes, totes als millors llocs, pensem que tampoc paguen ibi aquí…

Volíem pujar per la costa de l’Adriàtic, però resulta un suplici, està tot super urbanitzat, rotondes i semàfors, en fi, molt lent i avorrit.

Vàrem decidir anar cap a l’interior, i la veritat, els Apenins preciosos i les valls, plenes de ciutats i vida, es nota l’alta densitat de població d’Itàlia.

La curiositat ens empenyia a visitar la República de San Marino, un país petitíssim i independent? Desprès d’assessorar-nos que no passa com a Andorra amb el tema roaming, hem visitat la “Sereníssima” com diuen ells. De fet, entres a San Marino sense ni adonar-te, això que els països independents posen murs i fronteres aquí no es veuen per enlloc, i dubto que mai hi fossin. Ara, això si, la Ciutat de San Marino, tot i la llegenda del sant que va anar a viure allà perseguit pels Romans i va fundar el país, pot ser si. Però la veritat, San Marino era i és una fortalessa a dalt d’una muntanya. I segurament aquest és el mèrit més important, diuen que només ha sigut envaïda 3 cops en mil anys. I això no ho poden dir gaires ciutats. Segurament per això encara són independents. Ara, la ciutat és com un parc temàtic, bonic, això sí.

Continuem direcció a Venècia a Celebrar els nostres 100 dies “d’excursió” per Europa!

#paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni #italia #sommediterranis #sanmarino 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *