#ParadaTecnica

Malgrat que la seva història es remunta ja a l’edat del bronze, on recentment estan fent troballes arqueològiques importants, és a partir de la seva independència d’Anglaterra, a finals dels 60, i de la troballa de petroli en la zona en què presenta un canvi espectacular.

Amb una visió de futur, els xeics dels emirats, i especialment el de Dubai, comencen a invertir els petrodòlars a construir una ciutat espectacular per tal d’atreure negocis i turisme de luxe. Per això es converteix en una mena de carrera a aconseguir fites extraordinàries: L’edifici més alt del món (825 m), l’hotel de més luxe del món (7 estrelles), el centre comercial més visitat del món (80 milions/any)… i així han aconseguit passar d’una ciutat com Manresa a l’any 1970 a una metròpoli immensa que atrau el turisme més luxós del món. Tot és espectacular!

Ens hem allotjat en un apartament de dos egipcis al veí emirat de Sharjah, ja que el nostre pressupost no donava per dormir a Dubai. Ens va cridar molt l’atenció quan el nostre amfitrió ens deia que a l’hora d’arribada no hi seria, però que no hi havia problema: la porta de l’apartament estava oberta. i així ha estat tota la setmana. El nivell de seguretat en el país és extraordinari, a tot arreu i a tota hora, i realment això ens dóna molta tranquil·litat. Tot està ple de càmeres i si no compleixes la llei, el mínim que et pot pesar és que t’expulsin del país i no tornes a entrar de per vida.

Humanament el país podríem dir té 4 capes: La mà d’obra bàsica formada per legions de treballadors poc qualificats que tot i cobrar una misèria vénen dels seus països d’origen: Índia, Bangladesh, Pakistan, Egipte… i mantenen amb el seu sou les famílies als seus països. Els expatriats: treballadors qualificats de tot el món que treballen moltes hores, 6 dies a la setmana, guanyen molts diners i solen estar 3 o 4 anys. Els ciutadans de ple dret dels emirats, gairebé tots milionaris que cobren el que volen per qualsevol feina i no paguen per res (creiem que ni hem conegut ni vist cap d’aquests) i finalment legions de turistes rics, sobretot russos i les classes altes dels països veïns que vénen atrets pel luxe.

Seguim cap a Singapur.

#paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni #emirates #dubai

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Àsia.

Iniciem la segona part del nostre viatge. Ara sense l’autocaravana. Primer destí Dubai, després Singapur i Jakarta (indonèsia).
Teníem Melbourne i Sidney com a destins, però les esgarrifoses notícies que arriben dels focs d’Austràlia ens fan replantejar objectius. Com que anem comprant bitlles sobre la marxa, anirem decidint.

La primera parada del nostre viatge l’hem fet a Barcelona, el bon amic Joey i la seva fantàstica família: Laura, Tonet i Freddy ens han acollit per una nit a casa seva on es respira un ambient familiar de pau i molt musical!
Aprofitem per fer una crida: Si teniu amics o parents pels nostres destins, estarem encantats de visitar-los i parlar amb ells (ei, no cal que ens acullin, he?) Ens agrada molt visitar persones!
De moment a Dubai ens espera en Pep Lozano, un berguedà que porta anys dirigint hotels per la zona.

Escribim això des de l’impressionant aeroport nou de Istambul on fem escala unes horetes abans de volar cap a Dubai. Seguim!! #paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni. #Istambulairport

Arribem ja al final de la nostra primera part del viatge. Trobem ja el nord d’Italia amb fred, fins i tot hem trepitjat neu. 

A Venècia va ser un plaer una vetllada fora dels àmbits turistics amb l’Andrea, un italo/alemany amic de la Júlia i ja nostre que fa molts anys que viu a Venècia. Un retrobament emotiu.

A Verona ens va rebre en Victor Pena, un CETTalumni que és cheff de Pastificio Giovanni Rana. Ens explicava apasionadament que a Rana, no tenen fàbriques, tenen cuines molt grans. Des de la seva cuina a Rana ens ilustrava de com funciona fer menjars per milions de llars, i com a cada país ells adapten la seva cuina: “cuinem especialment per cada país, tots entenen diferent la cuina Italiana”. Per això un xef català trionfa a Verona, el fet de no tenir lligam emocional amb la cuina italiana el fa més lliure i ara mateix Rana es posiciona a tot el mon.

A Alba, provincia de Cuneo, terra de la trufa blanca, de raïm i de la Nutella. Ens esperava la Chiara i la seva família, un altre bon retrobament. Apart de les seves abraçades, ens varem endur d’Alba una petita trufa blanca, que fa dies que ens aromatitza l’autocaravana.

Ara mateix escribim això des de Beziers, veiem ja el Canigò molt aprop. Farem parada uns dies a Lladò a l’Empordà i #paradatecnica tancarà per  vacances  😉 fins el 7 de Gener, proper destí: Dubai.

Bones festes i tot allò a tothom!!! 

Salut.

#paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni #italia #venecia #verona #alba #paradatecnicafavacances 

Que dir d’Itàlia! Ens sentim com a casa, el paisatge, les ciutats, la gent, l’ambient… ens veiem similars.

Això si, tenen més esglésies que nosaltres, moltíssimes, totes als millors llocs, pensem que tampoc paguen ibi aquí…

Volíem pujar per la costa de l’Adriàtic, però resulta un suplici, està tot super urbanitzat, rotondes i semàfors, en fi, molt lent i avorrit.

Vàrem decidir anar cap a l’interior, i la veritat, els Apenins preciosos i les valls, plenes de ciutats i vida, es nota l’alta densitat de població d’Itàlia.

La curiositat ens empenyia a visitar la República de San Marino, un país petitíssim i independent? Desprès d’assessorar-nos que no passa com a Andorra amb el tema roaming, hem visitat la “Sereníssima” com diuen ells. De fet, entres a San Marino sense ni adonar-te, això que els països independents posen murs i fronteres aquí no es veuen per enlloc, i dubto que mai hi fossin. Ara, això si, la Ciutat de San Marino, tot i la llegenda del sant que va anar a viure allà perseguit pels Romans i va fundar el país, pot ser si. Però la veritat, San Marino era i és una fortalessa a dalt d’una muntanya. I segurament aquest és el mèrit més important, diuen que només ha sigut envaïda 3 cops en mil anys. I això no ho poden dir gaires ciutats. Segurament per això encara són independents. Ara, la ciutat és com un parc temàtic, bonic, això sí.

Continuem direcció a Venècia a Celebrar els nostres 100 dies “d’excursió” per Europa!

#paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni #italia #sommediterranis #sanmarino 

Just entrats al país, per una carretera com a mig fer (la nostra frase al cap dels dies era: “estan en ello”: tot està a mig fer o inacabat) trobem un caos de cotxes (Mercedes) i gent, i com sense voler, ens vàrem trobar aparcats en mig d’un no-res, en la seva Festa de la Mandarina. El país està ple de mandarines, tarongers, olivers… i tot és fruita tardorenca.

A prop de Sarandë vàrem estar en un “càmping” que una família de dos mestres tenen al seu jardí. La suma dels sous de la parella és de 600€, en un país on la benzina, per exemple val 1,40€/l/. Així doncs veiem com la majoria d’Albanesos es busquen la vida com poden, cullen mandarines, olives, obren al seu jardí “càmpings”… la majoría tenen més d’una feina.

Els veiem molt treballadors i laboriosos, és curiós veure com les cases i els jardins (en realitat hortets) estan molt arreglats i a fora no tenen ni carrers asfaltats o arreglats (fora de les grans ciutats, obvi).

La tragèdia del terratrèmol a Durrës i Tirana ens va agafar a mig viatge per Albània. La nostra idea era visitar ambdues ciutats, i veiem com vora nostre no paraven d’arribar al sud la gent que podia fugir d’allà, alguns ens mostràvem fotos de les esquerdes de les seves cases… i durant tres dies seguits no han parat les rèpliques, havien passat molta por.

Visitada Berat (patrimoni de la humanitat), encisadora ciutat interior a on la gent fa molta vida social al carrer i les terrasses estan plenes (cafè+got de raki= 1), a on volem pensar que se’n sortiran, perquè són treballadors i tenen un país ric i fantàstic, donem-los temps, i si podeu, aneu-hi. Propera parada: Brindisi, Itàlia. #paradatecnica. #CETTwanderlust #CETTalumni #albania #Berat #terratremol @ Albania

Sortim d’Albània amb el cor encongit. I això que vàrem entrar d’allò més bé. L’Entrada per la frontera de Qafë Botë és si més no impactant. Ens expliquen, i veiem que en tota la muntanya que fa frontera amb Grècia no hi ha n’hi un arbre, ja que el singular Henver Hoxta ( el psicòpata dictador que va governar Albània durant 41 anys… mort amb tots honors al seu llit… sona familiar?) va fer creure a tota la població que vivien en un paradís i que tothom els volia envair, així doncs a part de construir milers de nius de metralladores i búnquers per tot el país (+ de 170.000!) calia tallar tots els arbres als passos fronterers!

Clar que si no et creies tot el que deia el personatge aquest, podies acabar a la presó o afusellat, i molt probablement algú del teu entorn et delatava. Això ha sigut un tema molt recurrent que ens han tret diferents persones en tots els països de l’ex òrbita soviètica: la desconfiança i la por. Un tramat pseudopolicial a on sota amenaces molta gent corrent es veia obligada a delatar als seus veïns o companys… fins i tot alguns ens han confessat que tenen por encara ara, el que no viu amb culpa, viu pensant com s’havia cregut tot allò.

Res és fàcil per ells, a Europa no els “volem”. La seva prou tranquil·la transició els ha deixat un sistema molt corrupte (us sona?) s’ha de dir que a ells això de complir les normes, ara que no els porten a camps de treball, no els va gaire. La conducció és caòtica, no hem trobat en una setmana ni un semàfor que funciones (n’hem vist un, que no anava) i hem estat a ciutats grans. O potser també té a veure amb que el 1991 hi havia només 600 cotxes en tot el país! Ara, però, està ple, però ple de mercedes-benz, vells. Sembla que tenen l’exclusiva del mercat de segona mà de mercedes a Europa, bé de segona mà o de procedències poc clares…

Els Albanesos són encantadors, amables, volen caure bé i ajudar-te si poden, inspiren confiança i se la guanyen, realment, tots els albanesos que ens em trobat ens han tractat molt bé, realment, amb interès comercial o sense. #paradatecnica #CETTwanderlust #CETTalumni #albania @ Albania

Deixem enrere Grècia, han estat un parell de setmanes gaudint d’un país realment preciós, moltes, moltes muntanyes, platges idíl·liques, pobles bonics, altres buits i desangelats per estar fora de temporada. Ens ha regalat dies de sol i bonança i altres de vent i tempesta.

Ens sembla una societat que es busca la vida i sobreviu gràcies a una natura esplèndida, estàven tots, però tots, recollint olives, o mandarines o llimones, i al vespre, pescant vora el mar… Sempre atrafegats per sobreviure i viure a un ritme que els imposa Europa… complicat.

Al final quasi surt més a compte menjar en un restaurant que anar a comprar al super, t’ofereixen el que els dona la terra i el mar a un preu més que raonable i amb molta simpatia. Malgrat tot, no ens ha semblat una societat ara mateix molt feliç. (si és que n’hi ha).

Com és norma de la casa (nostra) al final hem canviat els plans i ara mateix escrivim això des de Ksamil, Albània, un altre país molt desconegut per nosaltres. Aviam!

Portem 86 dies de ruta, se’ns fa curt! Seguim!

#paradatecnica #CETTwonderlust #CETTalumni #Grecia 

Grècia

Fa uns quans dies que som a Grècia, primer de tot, hem gaudit estones de sol i temperatures suaus, fins i tot ens hem banyat a l’Egeu!. També ens ha plogut de valent, el novembre és el mes més plujós en aquests indrets.

Es nota per tot arreu que Grècia és un país amb problemes econòmics. Ens expliquen que tot i l’esperança que tenien amb l’Alexis Tsipras i el referèndum a on va guanyar el “No” a les retallades, anys després estan molt decebuts, cobren sous molt baixos (com els Búlgars, per exemple) però ho paguen tot a preu Holandès (a diferència de Bulgària).

Aixo provoca un èxode massiu de joves per la falta de futur del país.

Hem arribat fins a Kalamata que està al sud del Peloponès, el teníem com a l’objectiu més llunyà de la nostra ruta Europea tot recordant un viatge d’interail que va fer fa 37 anys la Genoveva amb l’enyorada Gloria Lladò.

El país és preciós, molt muntanyós i verd, vegetació exuberant, flors, tarongers i llimoners plens a vessar…, tothom està ara aquí collint olives, tota la península del Peloponès és un mar d’oliveres, i trigaran dies a collir-les totes, no hem vist i una màquina!, tot a mà, és a dir, a cops de bastó!

Escrivim això davant mateix de l’illa de Zacint, Zàkinthos segons ells. La veritat no sabíem ni que existia, però buscant una mica de info (de temps sí que en tenim!) la seva htistòria es remunta a les primeres edats del món Hel·lènic, se’n parla des del segle V abans de crist. Després de sobreviure a totes la baralles i vicissituds del món grec antic, va ser conquerida pels Romans el s II aC. Des de llavors i fins al 1864 (dos mil anys desprès) va pertanyent a: imperi Romà, a l’imperi bizantí, als venecians, als otomans, als russos, francesos i finalment anglesos fins a ser retornada per aquets últims als Grecs vint segles desprès! En fi, quin món!

Seguim camí cap a casa, ara un tros amb vaixell per saltar fins a Itàlia.

Bulgària.

És el nostre darrer país que visitem de l’ex òrbita Soviètica. Aquí les coses sembla no van ser tan dures, sobretot en la transició política el 89. De fet, el primer president de la nova era postsoviètica, va ser l’hereu de la família reial búlgara, va fundar un partit polític i va governar durant 8 anys. Ens expliquen que després de la segona legislatura que va pactar amb els comunistes, es va cansar tant que va plegar i va tornar al lloc on havia crescut, Espanya.

El país sembla anar a dos ritmes, el de la capital, Sofia, moderna i cosmopolita i la resta amb un pel deixadesa general.

Per descansar una mica de ciutats, vàrem triar un racó en la natura tranquil per passar un parell de dies.

Хижа Старите Борове (Starite Borove, Sinagovtsi, És un petit hotel al mig del bosc amb una zona de càmping al costat. Allà convivien la família de propietaris amb 3 voluntaris, dos eren una parella jove suïssa que portaven 6 mesos viatjant en autocaravana i com que tenien ganes de llit (de veritat) i dutxa cada dia, van decidir fer un voluntariat allà, treballaven 4 hores al dia per l’habitació i el menjar.

Sofia ens ha agradat, una ciutat plena de vida a on a més, viu  l’Arnau Garrofè, un col·lega saxofonista que el Jaume va conèixer quan ell era jove, fa 15 anys. L’Arnau, tot voltant pel món, va conèixer la que és ara la seva companya, i van decidir anar a viure a Sofia, la seva ciutat natal. L’Arnau, a part d’explicar-nos moltes coses sobre la ciutat i el país, ens va convidar a un concert seu i després a una Jam session a on el Jaume va tornar a tocar el saxo amb uns músics locals de molt nivell. Va estar molt bé!

El iogurt Búlgar està boníssim, els formatges salats i el vi! Sobretot el blanc, diu la Genoveva.

Seguim cap a Grècia, direcció Θεσσαλονίκη, és a dir: Salònica o Thessaloníki.

Tots els relats de les revolucions dels darrers països que hem passat de l’òrbita soviètica són intenses, sovint tristes, però la de Romania és la més esgarrifosa. Una noia Romanesa ens explicava que els seus pares varen sortir al carrer a fer la revolució el 1989 perquè no aconseguien menjar per ella, que tenia 7 anys. Plorava quan ho explicava, ho recordava perfectament i dolorosament.

Timișoara ha sigut la ciutat que hem visitat més dies a Romania, i ha sigut molt especial, en aquesta ocasió, ens han acompanyat part de la nostra família de Berga (portadors dels fantàstic panellets de la mare del Jaume). Per nosaltres ha sigut un regal visitar la ciutat i conèixer una mica la cultura d’aquest país amb ells. Vàrem anar a escoltar la 3a simfonia de Gustav Malher, vàrem fer un free tour, dinars i sopars amb menjars autòctons, i fins i tot en Jaume es va apuntar amb el saxo a tocar en un club amb un grup de Blues local. La nostra família ens va convidar a dormir a l’apartament que varen llogar, feia 2 mesos que no dormíem fora de l’autocaravana!!.

Hem conegut uns Romanesos emprenedors que han invertit els seus estalvis de 10 anys passats treballant a Almeria en una bugaderia automàtica, l’única a Timișoara, i els hi va molt bé! Hi havia cua i tot, ens parlavem dels plans d’obrir una cadena a tot el país!

Ens sembla un país amb molt recorregut encara per seguir prosperant, i ens ha sorprès el seu nivell tecnològic pel que fa a les xarxes digitals, diuen que a l’empresa Microsoft el segon idioma parlat després de l’Anglès, és el Romanes…. serà per això?

Seguim direcció Sofia, Bulgària, o com diuen ells: София, България.