Tots els relats de les revolucions dels darrers països que hem passat de l’òrbita soviètica són intenses, sovint tristes, però la de Romania és la més esgarrifosa. Una noia Romanesa ens explicava que els seus pares varen sortir al carrer a fer la revolució el 1989 perquè no aconseguien menjar per ella, que tenia 7 anys. Plorava quan ho explicava, ho recordava perfectament i dolorosament.
Timișoara ha sigut la ciutat que hem visitat més dies a Romania, i ha sigut molt especial, en aquesta ocasió, ens han acompanyat part de la nostra família de Berga (portadors dels fantàstic panellets de la mare del Jaume). Per nosaltres ha sigut un regal visitar la ciutat i conèixer una mica la cultura d’aquest país amb ells. Vàrem anar a escoltar la 3a simfonia de Gustav Malher, vàrem fer un free tour, dinars i sopars amb menjars autòctons, i fins i tot en Jaume es va apuntar amb el saxo a tocar en un club amb un grup de Blues local. La nostra família ens va convidar a dormir a l’apartament que varen llogar, feia 2 mesos que no dormíem fora de l’autocaravana!!.
Hem conegut uns Romanesos emprenedors que han invertit els seus estalvis de 10 anys passats treballant a Almeria en una bugaderia automàtica, l’única a Timișoara, i els hi va molt bé! Hi havia cua i tot, ens parlavem dels plans d’obrir una cadena a tot el país!
Ens sembla un país amb molt recorregut encara per seguir prosperant, i ens ha sorprès el seu nivell tecnològic pel que fa a les xarxes digitals, diuen que a l’empresa Microsoft el segon idioma parlat després de l’Anglès, és el Romanes…. serà per això?
Seguim direcció Sofia, Bulgària, o com diuen ells: София, България.
